començo a estar cansada de contenir-me. de no saber què puc dir i què no. de guardar-me el que sento. de dubtar. de no parlar segons quines coses. coses que no estic segura de que siguin reals i que no sé ben bé que volen dir. tinc por d'obrir la boca i que tot canviï.
per això millor no esperar mai res. millor no dir res i potser esperar a que se sobreentengui. si de totes formes no sé ni que vull dir amb tot això.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario