segurament sóc una de les persones que comet més errors en aquest món. una persona qe necessita consells contínuament per a ignorar-los i fer el que em dóna la santa gana. quan intento dominar les meves emocions i penso amb el cap, m'equivoco. m'arrepenteixo tota la vida de no haver seguit el meu... no diré cor... si no l'altra part del cap. no vull ser com sóc. i canviar seria renunciar a uns principis que ni tan sols tinc. no sóc una dona de paraula, més que res perquè me n'estalvio moltes. començo i no sé acabar. acabo de forma inesperada o ho deixo penjant tota la vida. parlar de principis, és inútil. els principis que diem tenir estan basats en nosaltres mateixos. i jo, encara no sé com sóc. així que no tinc principis ni crec en les paraules i/o expressions següents: "t'estimaré sempre", "sempre estaré amb tu", "no et deixaré mai", "ets la persona que més m'estimo en aquest món", etc etc. els sempre no són res; res més que paraules. la vida, la realitat que escollim viure, és molt més que aquestes paraules. tot això és el qe m'ha ensenyat a mi la vida, són afirmacions 100% empíriques.