requiem for a dream

- Marion: I love you Harry. You make me feel like a person.
- Harry: Marion, you are the most beautiful girl in the world. You are my dream.
- Marion: That's nice, Harry. Other people have told me that before, and it was meaningless. When you say it, I hear it.

The film depicts different forms of addiction, leading to the characters’ imprisonment in a dream world of delusion and reckless desperation, which is then overtaken and devastated by reality.

[No sé com em pot agradar tant aquesta peli. Quin drama (:]

segurament sóc una de les persones que comet més errors en aquest món. una persona qe necessita consells contínuament per a ignorar-los i fer el que em dóna la santa gana. quan intento dominar les meves emocions i penso amb el cap, m'equivoco. m'arrepenteixo tota la vida de no haver seguit el meu... no diré cor... si no l'altra part del cap. no vull ser com sóc. i canviar seria renunciar a uns principis que ni tan sols tinc. no sóc una dona de paraula, més que res perquè me n'estalvio moltes. començo i no sé acabar. acabo de forma inesperada o ho deixo penjant tota la vida. parlar de principis, és inútil. els principis que diem tenir estan basats en nosaltres mateixos. i jo, encara no sé com sóc. així que no tinc principis ni crec en les paraules i/o expressions següents: "t'estimaré sempre", "sempre estaré amb tu", "no et deixaré mai", "ets la persona que més m'estimo en aquest món", etc etc. els sempre no són res; res més que paraules. la vida, la realitat que escollim viure, és molt més que aquestes paraules. tot això és el qe m'ha ensenyat a mi la vida, són afirmacions 100% empíriques.

síntesi de les acumulacions d'un mal dia

Que estic farta ja de totes aquestes persones qe creuen que saben coses i resulta que no . Que res de res. Persones d'aquelles que me la foten per tots cantons mil cops, i no sé per què, jo hi continuo enganxada fent veure que no passa res. Doncs una es cansa d'aguantar tonteries, una es cansa de deixar-se trepitjar i d'haver de donar les gràcies i demanar perdó per tot. Que jo he comès molts errors, però segones oportunitats cap. Així que valc el mateix que moltes altres persones que es troben en les mateixes condicions que jo. I mira qe jo es molt probable qe hagi suspès mates, però tonta no sóc. Sé distingir entre el que passa de debò, i el que es troba simplement en el fantàstic món de la meva imaginació. I sobretot sé què em mereixo i què no. Així qe sisplau, prou numerets i no em toqeu el que no sona, i deixeu de fer coses que sabeu que no haurieu de fer davant els meus nassos. Res més (: